El castell,
la nostra història

Diversos historiadors afirmen que el Castell de Sant Marçal o de Cerdanyola té el seu origen al primer terç del segle XI, moment en què ja està documentada l’església de Sant Marçal.

El Castell, en canvi, no apareix clarament esmentat fins a la primera meitat del segle XII, quan Ramon Berenguer IV, Comte de Barcelona, l’inclou entre els béns que dóna al seu senescal, Ramon Guillem de Montcada.

L’any 1225 el senescal ven el castell a Ramon de Plegamans. El seu fill, Marimon de Plegamans, fou l’iniciador de la família Marimon, una de les més rellevants de l’època i de la qual són descendents els actuals propietaris.

El títol de Marquès de Cerdanyola fou concedit el 1690 a Fèlix de Marimon, membre del consell de S.M. a Itàlia i com a reconeixement a la seva ajuda a la Corona. L’actual propietari del castell es el XXII Marquès de Cerdanyola.

Així doncs, es pot dir que el castell és en mans de la mateixa família des de fa 700 anys

ARQUITECTURA

Originàriament, el castell era un edifici de planta quadrada amb pati central, una torre i una capella gòtica, envoltat d’un fossat. El 1895 la família Arróspide va encarregar Gaietà Buïgas ‑arquitecte de l’època, molt conegut pel monument a Cristòfol Colom de Barcelona‑ que adaptés l’edifici per tal de fer-lo servir de segona residència. Ho va fer tot respectant-ne l’estructura original, però recobrint l’edifici amb una decoració fantàstica inspirada en la arquitectura romànica i gòtica.

A l’Església de Sant Marçal es conserva la porta gòtica i les claus de les voltes encastades a la façana, una de les quals amb la imatge del Sant.De la muralla exterior que envoltava el castell es conserva la base, com també part del fossat, del qual avui se’n pot veure un bon tram i que es troba enjardinat.

Menú